Gestació per substitució… atempta contra els Drets Humans

28 gener 2019

Reflexions sobre el negoci de la maternitat subrogada, Atempta con els Drets Humans

Article 4 De la Declaració Universal dels Drets Humans 

Ningú estarà sotmès a esclavitud ni a servitud…

El 18 de setembre de 2018 es va publicar en el Butlletí del Consell General un Projecte de llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida.  

En l’article 12 del projecte llei es tracta la “gestació per substitució”, considerant:

nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació. Amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer.

La tècnica legislativa usada és equivalent a l’espanyola i en els següents apartats del mateix article s’estableix que en la resolució d’inscripció de títols estrangers que acrediten una relació de filiació constituïda per gestació subrogada, es tindrà en compte de manera preferent l’interès del menor.

El comitè de bioètica francès manté en els seus principis la prohibició de la gestació per compte d’altri, principis que han estat esmentats pel legislador respecte de la persona humana: refús de l’explotació de la dona, refús de la cosificació de l’infant, indisponibilitat del cos humà i de l’ésser humà.

El Parlament Europeu es pronuncià expressament sobre la maternitat subrogada, en el marc de l’informe anyal sobre drets humans i democràcia al món: “es condemna la pràctica de la gestació per substitució que es contrària a la dignitat humana de la dona, ja que el seu cos i les seves funcions reproductives s’utilitzen com una matèria prima; estima que ha de prohibir-se aquesta pràctica, que implica l’explotació de les funcions reproductives i la utilització del cos amb finalitats financeres o d’altres tipus, en particular en el cas de les dones vulnerables en els països en desenvolupament, i demana que s’examini amb caràcter d’urgència en el marc els instruments de drets humans”.

El projecte de llei no efectua cap declaració en aquest aspecte, sí que l’article 12 considera nul qualsevol contracte pel qual es convingui la gestació, però no n’efectua una prohibició expressa, ni preveu un règim de sanció i infracció per què la norma sigui realment eficaç i aplicable, el que a la pràctica vol dir que està prohibit però que serà viable si es fa a l’estranger i s’efectua la inscripció del menor, sense cap tipus de conseqüència penal.

Com es pot entendre una tècnica legislativa tant poc madurada i reflexionada?

Estem de nou davant un legislador de còpia/enganxa, sense fer un anàlisi de les conseqüències polítiques, ètiques i morals. A corre cuita, s’anuncia un projecte de Llei amb el procediment d’urgència, amb una avaluació del Comitè de Bioètica poc acurada sobre aquest punt.

El pitjor de tot és la hipocresia social de la norma de prohibir però consentir.

Posem en alerta el fet que el projecte de Llei prohibeix, però alhora convida a aquesta pràctica i davant d’aquest projecte de llei exposem una sèrie de reflexions sobre les conseqüències polítiques, jurídiques, però sobretot ètiques d’aquesta pràctica de reproducció humana.

Reflexions profundes que hauria d’analitzar la societat i tot Comitè de bioètica que intervingui en l’adopció d’una norma com aquesta la qual hauria de ser consensuada amb la societat civil en el marc d’un debat profund i públic sobre totes les seves implicacions.

El primer debat que ens planteja la “Gestació Subrogada” o “Gestació per substitució” o els anomenats “ventres de lloguer” és si en el lícit sentiment de voler tenir un fill s’hi val tot. Tot contracte de gestació comporta una explotació de la dona i un dany als interessos superiors dels menors i si bé el desig d’una persona de tenir fills constitueix una decisió legítima, aquesta no pot ser realitzada vulnerant el dret d’altres persones.

Aquesta pràctica s’efectua per empreses que comercien amb el lícit sentiment de ser pare o mare, oferint una àmplia xarxa d’agències que operen en països en els que és legal que es comprin els ventres o els cossos de les dones més vulnerables i desvalgudes de recursos econòmics. Recordem que aquesta pràctica es considerada pel parlament europeu com contraria a la dignitat humana.

Cal tenir present que, tot plegat, estem parlant d’un negoci que dona substanciosos rendiments. L’empresa “Comunidad Babygest” per exemple, es declara líder a Espanya en gestació subrogada. La seva web ofereix consells i informació de com realitzar aquest procés i els preus en els diferents països: als EEUU els preus oscil·len entre 80.000 i 240.000 €, i a Ucraïna entre 26.000 i 60.000 €.

A les xarxes socials i internet podem trobar frases com : “Si t’ho pots permetre econòmicament, que res t’impedeixi tenir un fill”, amb vídeos promocionals de l’organització que realitzen fires internacionals amb tallers sobre maternitat subrogada.

Aquesta pràctica no està prohibida en el Projecte de Llei d’Andorra, així com tampoc es sanciona el fet que empreses ofereixin una oferta d’aquests serveis des d’Andorra per a dur-les a terme a l’estranger.

 

Associacions feministes i entitats com “Feministas Mexicanas contra Vientres de Alquiler (Femmva)” ho expliquen molt bé. Es tracta d’un negoci global “consistent en embarassar dones a través de tècniques de fertilització assistida, per després separar als infants de les seves mares que els han gestat i parit , i entregar-los a tercers a canvi de diners. En resum, rendibilitat amb els cossos de les dones i tràfic i venta de bebès”.

 

A l’Índia, quan va començar aquest negoci, van arribar a confinar grups de dones, algunes d’elles repudiades per la seva família, en veritables “granges”, on portaven el seu embaràs sota condicions sanitàries mínimes.

Actualment a Ucraïna, al final de l’embaràs, obliguen les dones a viure tancades en pisos per controlar tot allò que pugui afectar al bebé.

A les dones objecte d’una gestació subrogada se’ls fa tractament psicològic per evitar el vincle afectiu amb el futur nadó. Se sap que sempre hi ha intercanvi d’afecte, d’emocions i de material genètic entre la mare gestant i el fetus.

Aquestes dones prèviament han signat un contracte en el qual renuncien a la seva condició de mare de la futura criatura i l’abandonen, trencant el vincle ètic i jurídic que estableix la filiació natural.

En la majoria dels casos, el contracte no es pot rescindir si la dona canvia d’opinió, fet que desmunta els arguments que defensen que les dones actuen de manera lliure. De fet aquesta relació contractual vulnera la llibertat de la dona i fa la caure en una absoluta indefensió jurídica.

El bebè naixerà sovint per cesària, per evitar qualsevol problema durant el part que pogués afectar l’infant, que és l’objecte de valor, sense tenir en compte ni valorar les conseqüències negatives d’una o vàries cesàries per a la salut física i mental de la dona gestant.

Si el fetus té algun problema de salut durant l’embaràs, segons el termes del contracte, es pot obligar a la dona a avortar, i si després del naixement, l’infant té alguna malaltia o malformació es pot rebutjar.

Es veu clarament amb la informació anterior, que la maternitat subrogada és un atemptat contra els drets humans de les dones i els bebès, que són objectes de tràfic mercantil, separats de les seves mares de manera forçada, encara que la dona hagi canviat d’opinió al final de la gestació. Vulnera a més el dret reconegut als articles 7 i 8 de la Convenció dels drets de l’infant, ja que pot impedir que el o la menor conegui el seu origen i identitat.

La maternitat subrogada està prohibida en un nombre important de països (dintre dels quals es troba França), mentre que és admesa per alguns altres. Aquesta diferència de regulació provoca el que s’anomena “turisme reproductiu” cap als països que sí admeten aquesta modalitat reproductiva. Una vegada que s’ha aconseguit el bebè desitjat aquest es retornat al país d’origen de la part compradora amb l’objectiu d’obtenir-hi el reconeixement de la paternitat o maternitat legal tot i que aquest procés de gestació sigui prohibit o el contracte de maternitat subrogada sigui considerat com a nul en el dit país d’origen. Aquesta problemàtica ha estat abordada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) el qual es conscient que el reconeixement de la filiació equival a deixar sense efecte la prohibició o el refús de la maternitat subrogada, perquè refusar la inscripció seria contrari a l’interès superior dels menors.

Recolzem la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans, en la defensa dels drets dels nadons ja nascuts per gestació subrogada, d’estar inscrits al registre civil, el que implica que es reconegui la seva filiació. Volem deixar clar que lo anterior no justifica no valorar la manca de contingut ètic d’aquesta pràctica i això implica que és urgent establir una prohibició mundial de la maternitat subrogada mitjançant l’aprovació d’una convenció internacional tal i com ho recomana el Comitè Consultiu Nacional de Bioètica de França.

Cal rebutjar la maternitat subrogada castigant penalment, tant a Andorra com a nivell internacional, aquesta modalitat de procreació, de la mateixa manera que es castiga el tràfic d’òrgans.

Si no es fa així, les empreses que promouen aquest comerç proliferaran a escala mundial i també s’instal·laran a Andorra sense cap dificultat.

Per tot l’exposat, més de vuitanta associacions feministes s’han adherit a un manifest internacional per demanar que es tanquin les vies que donen accés al que podem considerar com un negoci mundial de compra i venda de bebès.

Els “ventres de lloguer” representen la mercantilització del cos de la dona i legalitzen la violència contra les dones al segle XXI així com el tràfic de nadons de països pobres a països rics, a través de lleis que blanquegen el procés, com la que està en aquest moment a Andorra a tràmit parlamentari.

El filòsof Rousseau va dir ” La igualtat en la riquesa ha de consistir en que cap ciutadà sigui tant opulent com per a poder comprar a un altre, ni cap tant pobre com per veure’s abocat a vendre’s”.

Si no podríem entendre que es trafiqués amb un ronyó, com ho podríem permetre amb un nadó?

Creiem que és molt necessari un pronunciament concret i detallat sobre aquest punt per part del Comitè de Bioètica del nostre país i esperem que coincideixi amb les conclusions d’ altres Comitès d’ètica dels països veïns. El 18 de setembre de 2018, el Comitè Consultiu Nacional de Bioètica de França va recomanar que es mantingués la prohibició de la gestació subrogada al país veí (Ref. Avis 129, Contribution du Comité consultatif national d’éthique à la révision de la loi de bioéthique 2018-2019, page 122).

 

Fonts:

https://www.bioeticaweb.com/wp-content/uploads/2017/04/Maternidad_subrogada.pdf

https://www.ccne-ethique.fr/sites/default/files/publications/avis_129_vf.pdf

 

Altres publicacions…

0 Comentaris

Trackbacks/Pingbacks

  1. Reflexions en campanya electoral | Acció Feminista - […] de la dona que està en perill quan li cal practicar un avortament. Darrerament s’ha aprovat la Llei qualificada…

Publica un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *