Des d’Acció Feminista a Andorra ens posicionem, tal com hem manifestat anteriorment en reiterades ocasions, en contra de processos penals a activistes i persones que defensen els drets humans a Andorra.

Amb el procés judicial que ha tingut lloc durant quatre anys i el judici que tindrà lloc el proper dilluns 4 de desembre contra la presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, considerem que el Govern està atemptant contra la llibertat d’expressió de la presidenta d’una associació ciutadana. El Govern ha marcat un precedent al país de persecució a una defensora dels drets de les dones i, concretament, del dret fonamental a l’avortament, que és contrari a la democràcia i a l’exercici de les llibertats de totes les ciutadanes; un procés que ha generant por i inseguretat jurídica a totes les persones que lluitem pels drets de la dona, i concretament, per la legalització de l’avortament. És a dir, ha fet el contrari d’allò que demanen els organismes internacionals i la comissionada europea de drets humans Dunja Mijatović, que és garantir un entorn propici per al treball de les defensores dels drets de les dones.

Recordem, un cop més, que el Govern no està respectant els convenis internacionals ratificats per Andorra en matèria de drets humans, com ara la Convenció europea per la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals (CEDH); el Conveni per a l’eliminació de la discriminació envers les dones, o la Declaració de Beijing del 1995. Tal com va dir l’Oficina de l’Alt Comisionat de les Nacions Unides pels Drets Humans (OHCHR) el 2018, “l’avortament segur és un dret directament vinculat a la dignitat i a l’autonomia de les dones. […] Negar a les dones l’accés als serveis que només elles necessiten i no atendre les seves necessitats específiques de salut reproductiva és intrínsecament discriminatori, i la discriminació basada en el gènere en l’administració dels serveis mèdics viola els drets humans i la dignitat de la dona.” Prohibir la interrupció de l’embaràs en els casos de risc per a la vida de la dona, violació, incest o danys greus per al fetus és, directament, maltractament institucional.

Des d’Acció Feminista seguim i seguirem reivindicant l’avortament legal, segur i gratuït. Recordem, com ho vam fer el passat 28S, que aquestes no són solucions “dogmàtiques ni maximalistes”, com les ha qualificat el cap de Govern, Xavier Espot. Recordem al Govern d’Andorra que el dret a decidir sobre el propi cos i, per tant, a decidir quan i com es vol accedir a la interrupció voluntària de l’embaràs, és un dels pilars fonamentals que travessen els drets sexuals i reproductius de les dones i els drets humans; uns drets que han de garantir la sobirania corporal i l’autonomia de les dones i de totes les persones, sense cap discriminació, per prendre les seves pròpies decisions en tot el que correspongui a la seva sexualitat, inclosa la reproducció. Llibertat i no-discriminació són dos principis que ni es compleixen ara a Andorra, ni es compliran si es despenalitza l’avortament sense reembossament econòmic.

La Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona,  a l’article 16, estableix el dret de les dones a decidir de manera lliure i responsable sobre la seva maternitat i el dret a accedir a la informació i a l’educació que els permetin exercir aquests drets. El comitè que en vigila el compliment (Comitè CEDAW) assenyala que els Estats tenen l’obligació de respectar, protegir i garantir els drets a la salut sexual i reproductiva, a través de recursos que han d’estar disponibles, ser accessibles físicament i econòmicament, i complir tots els estàndards de qualitat.

Des d’aquest 2023, a AFdA utilitzem simbòlicament la planta de la ruda per denunciar que Andorra segueix sent no un estat conservador, sinó un estat arcaic. La ruda és la planta que les dones han utilitzat al llarg dels segles per interrompre embarassos; una pràctica que posava en risc la seva pròpia vida. La ruda representa allò que ens fan amagar, que no té garanties, que és antic i sobretot perillós per a les dones. La ruda com a símbol d’allò atàvic, vinculat a costums ancestrals, que malauradament seguiria sent l’única opció que ofereix Andorra perquè les dones siguin sobiranes del seu cos, i que representa la falta de drets en un marc que no té res a veure amb la idea d’estat progressista que es vol projectar. “Qui té ruda Déu l’ajuda” és la dita associada a la planta, i nosaltres ens n’apropiem per denunciar aquest estat antic que sembla voler oferir-nos només aquesta solució, aquesta sí, dogmàtica i maximalista.

L’avortament és un dret fonamental que Andorra ha de garantir amb urgència.

Prou maltractament institucional. Prou solucions arcaiques. Prou d’atemptar contra drets i llibertats. Prou ruda!