Bona nit, gràcies a totes per estar aquí.

Avui, dia internacional de les dones, és un dia molt important per a totes. I aquest 8 de març és especial, especial perquè tornem a sortir al carrer, i perquè ho fem, de nou, en un moment complicat per a nosaltres. Enmig d’una crisi econòmica, formem part dels sectors més precaritzats. Després de la quarta onada del feminisme, estem patint altra vegada una regressió dels nostres drets. I estem aquí precisament per mostrar la nostra resistència:

La vostra regressió, la nostra resistència.

Per mostrar la nostra resistència i per seguir denunciant les desigualtats que patim. Aquest 8M volem parlar de l’assetjament laboral, que lluny de desaparèixer, creix en les situacions de recessió econòmica. A Europa un 55% de les dones diu haver patit algun tipus d’assetjament, el 32% en l’àmbit laboral. A Andorra no tenim dades en aquest àmbit, no tenim protocols per fer-hi front. Les institucions públiques que per llei haurien de treballar per eradicar l’assetjament NO estan donant solucions.

Cal donar les eines i la seguretat necessàries a les dones per denunciar aquests casos d’assetjament laboral i cal que les empreses despleguin protocols per abordar aquesta violència. Recordem que aquests estan recollits en la Llei per la igualtat entre homes i dones, amb la qual vam treballar de valent des de Acció Feminista.

Encara en l’àmbit laboral, la igualtat està molt lluny. La bretxa salarial al país és gairebé del 25%. La veritable conciliació i corresponsabilitat no arribarà fins que aconseguim baixes per cures igualitàries entre dones i homes, i més drets per a les famílies monomarentals. Només així podrem evitar que les dones acabem fent les feines més precàries i temporals. Demanem mesures de conciliació de la vida laboral i familiar reals. No vam aconseguir que aquestes mesures fossin una realitat a la Llei d’igualtat, però no deixarem de lluitar-les.

Les dones continuarem sent discriminades mentre els nostres drets sexuals i reproductius siguin qüestionats i menystinguts. Hem de ser lliures per decidir sobre el nostre cos. Cal despenalitzar i legalitzar l’avortament JA. No volem més pedaços que no solucionen els problemes reals. Cal un centre que tracti de manera global i integrada la nostra salut sexual i reproductiva. El SIAD no funciona i no es pot maquillar més.

Aquest 8 de març no podem deixar de cridar que ‘ens volem vives’. La violència masclista és una realitat també a Andorra. A casa nostra prop de 300 dones, i els seus fills i filles, han sigut ateses al Servei d’atenció a les víctimes de violència. Hem aconseguit el reconeixement i la penalització d’aquestes violències, però cal que les persones que tracten amb les víctimes de violència de gènere (Policia, Sanitat i Batllia) estiguin formades per atendre-les correctament. És molt greu que les nostres institucions estiguin revictimitant a les dones que han patit aquesta xacra.

Exigim formació per aquests sectors JA.

Totes les mesures preventives passen per l’educació en la igualtat, que, per cert, també està inclosa a la Llei, i per ara, amb poques propostes efectives. Les escoles han d’estar lliures d’estereotips de gènere i discriminacions. Perquè això sigui possible, cal que l’educació sexoafectiva entri a les aules, als patis i als claustres.

No podem acabar sense posar de manifest la regressió democràtica que estem vivint i que cada vegada accepta més opinions en contra dels drets de les dones. Se’ns tracta de pesades, s’assegura que la igualtat ja s’ha assolit i es menysprea la lluita per equiparar els nostres drets.

Així, ens volen callades, que ara que s’ha passat de moda i les grans marques ja no ens fan samarretes, faci vergonya dir que ets feminista.

Però això no passarà. El feminisme té per objectiu que les dones tinguem millors vides, amb més drets i més oportunitats.

NO MÉS DRETS que els HOMES, més DRETS dels que tenim ara. I això, no pararem de reivindicar-ho.

LA IGUALTAT DEMANA ACCIONS ESPECÍFIQUES PER CANVIAR SITUACIONS INJUSTES.

Des d’Acció Feminista reclamem que les nostres reivindicacions vagin més enllà d’un programa electoral. Els nostres drets no són qüestions electorals, són drets humans. I és que les feministes estem cansades de promeses electorals que mai arriben a complir-se del tot.

Recordeu: la vostra regressió, la nostra resistència.