El 8 de març del 2021, ara ja fa un any, des d’Acció Feminista d’Andorra acollíem amb esperança un projecte de llei d’igualtat entre dones i homes que havia entrat a tràmit parlamentari. Des de la nostra associació demanàvem als poders públics que aquesta iniciativa apliqués mesures que fossin realment efectives i de plena aplicació al nostre país. 

Transcorregut una any, encara no tenim la norma aprovada i ja diem, des d’aquí, que el projecte de llei és un principi, però no serà suficient per permetre la igualtat efectiva, ser diverses, lliures i líders en un futur per a la igualtat. El projecte presenta mancances flagrants, i demanem que no es finalitzi la tasca amb aquest text, que es continuï desenvolupant, que evolucionin les polítiques en igualtat, i que es revisin i s’aprovin noves mesures que impulsin accions legals reals. 

Es continuen ignorant els drets sexuals i reproductius de les dones, amb una manca de polítiques concretes i valentes que impedeixin tota ingerència en les decisions sobre els nostres cossos en matèria de salut. 

Les dones hem de ser lliures per decidir sobre la nostra maternitat i, per tant, reivindiquem fermament despenalitzar l’avortament i l’eliminació de la criminalització de les dones en l’exercici del dret sobre la seva maternitat. L’avortament és un fet social real al Principat que no es pot ignorar, negar-nos aquest dret és un acte de violència institucional sobre les dones inadmissible al segle XXI. L’avortament està acceptat en 38 països europeus i els únics països en què està penalitzat en tots els casos, inclús en cas que la dona pugui perdre la vida, són el Vaticà i Andorra. Aquesta realitat ens hauria de fer mal i vergonya a tots, no només a les que no ens cansem ni ens cansarem de visibilitzar-la i de reclamar solucions. Tal com s’indica clarament en l’informe jurídic que va encarregar el Govern sobre la interrupció de l’embaràs, els atzucacs jurídics es resolen trobant les solucions que el mateix ordenament jurídic ha previst en supòsits idèntics o molt similars, i se subratlla que la nostra Constitució permet aprovar lleis només amb la signatura del copríncep francès. Per tant, exigim als nostres representants polítics que passin a l’acció d’una vegada.

Reivindiquem, també, que s’estableixin mesures de corresponsabilitat en les polítiques de conciliació familiar i laboral: les baixes laborals per maternitat i paternitat han de ser iguals. Cal ser valents per aplicar aquest tipus de  mesures per un futur més equitatiu. Fins que no sigui així no existirà un tracte real entre homes i dones. 

Manquen també mesures en polítiques d’igualtat de gènere en l’àmbit laboral i empresarial: s’ha de dir prou a la discriminació salarial, a la precarietat laboral, a la temporalitat que afecta més injustament el treball de les dones. Hem d’acabar tant amb el terra enganxós com amb el sostres de vidre, que frenen el nostre desenvolupament professional. I per això ens calen decisions i mesures actives i valentes que fixin l’obligatorietat de plans d’igualtat en les empreses, que exigeixin la paritat en els consells d’administració, que garanteixin les baixes igualitàries per maternitat, paternitat o per la cura de persones al càrrec.

Recordem, una vegada més, que la violència masclista és una xacra real en la nostra societat, i per extingir-la no només s’ha de reconèixer i penalitzar aquest tipus de violències, sinó que s’han d’aplicar accions preventives i econòmiques reals per erradicar-les. 

Aquestes mesures comencen per l’educació dels nens i nenes des de la primera infància, per tant, les institucions educatives han de garantir l’educació en la igualtat, assenyalar i erradicar els estereotips que ens limiten com a éssers humans, tant a homes com a dones, i contribuir a fer créixer les noves generacions de manera més lliure i igualitària. Cal que tinguem ben present que l’educació en la igualtat és la base de la prevenció de la violència masclista i una eina indispensable per enderrocar el sexisme i la desigualtat en la nostra societat, i perquè això sigui possible calen, una vegada més, els recursos i el suport dels poders públics.

A la vegada, cal garantir la seguretat física i l’assistència legal i psicològica a les dones víctimes de violència masclista i els seus fills; cal ajudar-les a sortir endavant en la societat. Per això cal formació en perspectiva de gènere i ajuda econòmica als sectors públics que hi estan vinculats, garantir advocats de guàrdia en defensa de les víctimes, ajuda psicològica i una administració de justícia preparada. Per assolir aquests objectius no només hem de preveure textos normatius, també cal preveure assignacions econòmiques de l’Estat amb dotacions pressupostàries contundents en aquestes polítiques. 

És essencial, doncs, que al sector públic es continuïn aplicant polítiques amb perspectiva de gènere. Trobem a faltar establir sistemes de quotes que permetin equilibrar les desigualtats culturals històriques que ens han precedit. En aquest sentit, no patiu!, el talent no té gènere, el cervell no té gènere. Hi ha molta formació i molt talent femení que s’ha de permetre exercir, desenvolupar i créixer.

I el mateix passa en el camp de l’esport, cal incentivar la igualtat en aquest àmbit, i evitar subvencions públiques que van dirigides gairebé exclusivament a esportistes masculins. Cal fer aflorar i empoderar el talent femení, per tant, les oportunitats han de ser iguals per a tots i totes.

Pel que fa al nou projecte de creació de l’Institut Andorrà de la Dona, s’ha de permetre que aquest òrgan sigui eficaç i eficient en l’exercici de les funcions que li han estat encomanades. Per això, s’ha d’evitar polititzar-lo, i cal que tingui la dotació pressupostària i els recursos necessaris per generar canvis reals i d’èxit.

Avui, 8 de març, Dia internacional de les dones, Acció Feminista continua vetllant i treballant incansablement perquè la societat andorrana sigui més respectuosa, igualitària i lliure. Ja veieu que hi ha molta feina per fer. Nosaltres estem obertes a col·laborar amb tothom que també cregui en la igualtat, i us convidem a totes i a tots a sumar-vos a aquesta lluita, que hauria de ser global.

Des d’Acció Feminista d’Andorra condemnem qualsevol forma de violència i defensem els valors del diàleg i la negociació com a única via per a la resolució de conflictes polítics, territorials i socials, respectant els drets humans fonamentals.

És igual Síria, Iemen, Afganistan o Ucraïna… Les feministes estem totalment compromeses amb la pau i la cooperació i expressem el nostre suport i solidaritat amb els pobles i les persones, especialment dones i infants, que pateixen les conseqüències de les agressions militars. 
Perquè ens volem lliures, perquè ens volem vives, perquè som feministes i ens volem combatives i rebels. Som aquí per fer visibles les nostres demandes, per reivindicar els nostres drets, per reclamar el nostre lloc al món, i defensar que som diverses i que juntes som més fortes: FEMINISTES DE GUÀRDIA!