La periodista Pilar Candel, del diari digital l’Altaveu, va entrevistar el dia 6 de març de 2022 a la secretaria d’Acció Feminista, Aurora Baena, en motiu de la celebració del Dia internacional de la dona, el 8 de març. A continuació, reproduïm el text íntegre publicat en aquest mitjà de comunicació:

“És originària d’Escaldes-Engordany i és historiadora, dedicant la seva vida professional a la cultura i l’art. Però, la seva faceta feminista va néixer també fa molts anys, molt abans que l’associació de la qual forma part. Fa quatre anys, al 2018, Acció Feminista va emprendre el seu camí i ella s’uneix en aquests inicis. Des d’aquells primers moments ha estat la secretària, i continua ocupant el càrrec actualment.

El 8 de març és una data assenyalada al calendari de les associacions feministes. Tot i que la lluita continua durant tot l’any, i les accions mai han de parar, aquest dia sembla que els focus s’encaren una mica més sobre la problemàtica existent. Les associacions a Andorra treballen durant mesos per tal de preparar activitats, manifests i concentracions que posin en relleu que existeix desigualtat a la societat, que s’ha de seguir treballant perquè homes i dones siguin iguals en tots els aspectes.

Acció Feminista és una d’aquestes entitats que alça la veu i clama per les injustícies que tenen lloc cada dia a Andorra. Entre elles hi figura l’Aurora Baena, la seva secretària.

Per què és important que a Andorra es celebri el 8M?

Malauradament, el 8 de març és una jornada per celebrar pràcticament a tot el món. Hi ha països on, òbviament, la situació és molt més greu que la nostra, però continuen havent-hi molts camps on la igualtat efectiva entre homes i dones no existeix. Per tant, és necessari en molts aspectes. Nosaltres hem fet la nostra campanya, l’hem estructurat en petites píndoles informatives, cada dia ha sortit una. Allà utilitzem dades d’Andorra que demostren aquesta desigualtat, ja sigui amb la bretxa salarial o amb la violència de gènere.

Quina d’aquestes dades podria ser més destacable? La que faria més evident aquestes diferències.

És una realitat que totes formen part d’un ecosistema que perpetua aquesta estructura que discrimina les dones, ja sigui per raons de tipus més de caire sexual, salarial o sanitari. Destacar-ne una o una altra jo crec que és un error, perquè al final totes formen part d’aquest ecosistema patriarcal. El que vull dir és no donar importància a la diferència salarial i fer-ho amb una altra no crec que sigui beneficiós.

Tot suma un conjunt de coses…

Clar, si es treu importància a una, no és efectiu. Per això ha de ser transversal aquesta lluita contra la desigualtat.

Un dels temes que tracteu el dia 8 és el tema dels pits. Per què parlar de pits?

Bé, perquè sempre dins del programa hi ha la part oficial, la més seriosa, que és la lectura dels manifestos. Les nostres companyes estan treballant ja fa dies per articular una denúncia ben assentada, però també es pot fer difusió des de la cultura i des de l’humor. També perquè les feministes sembla que estem molt enfadades, però tenim un sentit de l’humor extraordinari. Buscàvem un tema per aquesta hora bruixa, el cicle de conferències i activitats culturals amb perspectiva feminista que ja vam començar abans de la pandèmia, i ara que estem reprenent la forma adaptada volíem un leitmotiv per a aquesta sessió. Darrerament, ha estat molt popularitzar el tema i vam decidir tirar per aquesta via. L’aprofitarem per abordar-lo des de diferents vessants, ja sigui la sanitària, que ens faran una xerrada sobre salut mamària, però també sobre la història de l’art. És una imatge molt freqüent i recurrent, i també a la lectura, a la literatura que s’utilitza aquesta part del nostre cos de forma recurrent.

Es farà la lectura del manifest de forma conjunta amb l’ADA, com s’arriba a aquest acord?

Nosaltres sempre hem col·laborat en tot, en les altres associacions. El que passar és que, fins a la renovació de la Junta, l’ADA ha estat menys activa i no preparava actes públics. No col·laboràvem perquè no estaven tan actives, no per cap altra raó. Aquest any hem aprofitat perquè comprenem que juntes tenim més força. Cadascuna té la seva pròpia veu i el seu propi parer, però estan clars els objectius comuns i l’única manera és treballar solidàriament.

En aquest sentit, en alguns moments ha semblat que les associacions feministes estaven disgregades…

Les percepcions que es veuen des de fora no les conec, perquè jo sé que des del minut zero Acció Feminista ha estat oberta a parlar amb tothom, a col·laborar amb totes les associacions. Les primeres manifestacions les organitzarem conjuntament amb Stop Violències. Ens hem reunit també de forma puntual i és més una qüestió de falta d’activitat d’alguna entitat que no pas desacord.

Considereu que és interessant que, dintre del mateix objectiu, es tinguin diferents formes de treballar?

Totalment, és així. Hi ha trets comuns que estan identificats i que són clars.

Entenc que aquest 8M serà una nova ocasió per reivindicar l’avortament…

És un dels temes dels quals hem fet campanya a les píndoles que et comentava. A Andorra, malauradament és delicte i és una cosa que es pot resoldre.

“No és una qüestió de poder, sinó d’una obligació, un deure que es té envers els ciutadans d’aquest país. Per nosaltres que no es fa perquè no es pot no és un discurs vàlid”

Penseu que sí que és possible, que es pot legalitzar?

Pot no, s’ha de legalitzar. No és una qüestió de poder, sinó d’una obligació, un deure que es té envers els ciutadans d’aquest país. Per nosaltres que no es fa perquè no es pot no és un discurs vàlid.

Quines novetats presenteu aquest 8M?

Presentarem el primer número del fanzine que hem creat a l’associació. Una petita revista d’autoedició que és creativa i alhora reivindicativa.

Què inclourà?

Evidentment, és un fanzine de caire feminista, i cada número tindrà un leitmotiv que haurà inspirat cada una de les seves pàgines. El primer número el que fa és demanar la pregunta de per què sóc feminista a diverses persones, i a cada una es respon des d’un punt de vista particular.

Pel que fa a la nova llei, ara que ha sortit el text definitiu, quina valoració us mereix des de l’associació? Us heu sentit escoltades?

Des que es va començar a parlar d’aquesta llei que acció feminista està implicada, i de fet s’ha treballat moltíssim perquè es va revisar pràcticament tot l’esborrany en un temps rècord. Les companyes d’aquesta comissió de treball, de veritat que van fer un esforç enorme i de molta qualitat, i a la vista està perquè hem tingut retorn en molts cercles d’aquestes esmenes.

I esteu convençudes amb la llei?

No és el text que més ens satisfà. Ens agradaria una llei des d’una altra perspectiva. Tot sovint recomana més que obliga a certes coses que creiem que són necessàries per aconseguir la igualtat. Vull dir, el que s’està demanant no és res més que una igualtat efectiva i una llei que vetlli per això.

Per tant, ha quedat una mica fluixa i lleugera amb el que podria haver sigut…

Sí, i evidentment podríem aprofitar moltíssim l’experiència d’altres països on ja s’han aplicat lleis similars i encara molt més valentes.”